A un estel gegant
li ha caigut un terròs de sal esmicolat,
que vol escriure't.
Amb la humitat de la nit,
regalima enyor,
i sua llàgrimes.
Mentretant, la lluna -burleta- li pica l'ullet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'agrada moltíssim el teu poema perquè em permet visualitzar el seu significat d'una manera molt nítida, Fanalet. I perquè les nits estelades són molt especials...
ResponEliminaGuardarem cada bocí d'estel, per més esmicolat que estigui, encara mantindrà caliu, i llum i esperança i la sal... per llepar-la una mica.
ResponEliminaL'encís de lluna omple aquest paisatge nocturn.
ResponElimina