dimecres, 8 de febrer del 2012

un altre matí

Voleien els dies i el temps s’esmuny
silent i fugisser, com un punteig
com els flonjos flocs entre els dits vells
que ja no esperen res,
només rebre un altre matí un xic d’alè
un punt de força, desclore el puny
i dir, càlidament i fluix
encara sóc aquí.


zel

(seguint fanal blau)

4 comentaris:

  1. Gràcies, zel, per venir a acompanyar-me i acompanyar-nos!
    Un abraçada ben ben gran!

    ResponElimina
  2. Si baixes escalons
    em trobaras
    sense recança de res
    com aquell abans
    on no podies viure
    per les destroces...
    Ara,per que dir més
    si no en fas cas.
    De vegades, perdre
    és trobar
    que ja ningú et troba
    ni te'n fa cas.
    .......... Anton.
    Musica en clau de fa...

    ResponElimina
  3. zel, encara que ho diguis fluix... et sentim, sabem que ets aquí... commous, zel...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons