dijous, 2 de febrer de 2012

Tinta



Seguint a la Carme

Darrere la pluja freda,
tinta invisible
escriu el meu oblit,
al costat de la boira
que emmordassa al temps.
Finestra endins,
la nota més alta,
cau del pentagrama
poblant el silenci.

6 comentaris:

  1. M'agrada.
    T'agafo poblant el silenci.

    ResponElimina
  2. Que maco que és aquest poema, Pilar!
    M'agrada! :)

    ResponElimina
  3. El pentagrama
    via del trenet
    de la melodia
    impreganada
    en el paper
    fins que la veu
    la venta al aire.
    Plou la veu
    la fantasia
    de la nota
    que dona el SI,
    bes fet paraula.
    ..........Anton.

    ResponElimina
  4. Silencis que omplen la boira i aturen el temps.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt, hi ha dues imatges precioses, la tinta invisible que escriu l'oblit... fa posar la pell de gallina.

    I també la nota més alta que cau del pentagrama... sempre han de caure les mes altes... o potser no.

    Gràcies, Pilar!

    ResponElimina
  6. Que la nota caiguda vagi a parar a les mans d'un bon músic, perquè tot i estar ferida, pugui tornar a sonar com abans, apedaça però amb fermesa!!!
    Bonic!!! Versos exquisits!!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons