dimecres, 1 de febrer de 2012



T'escriuré amb traç de llum,
mentre el lliscar dels mots
et duu el perfum de la tinta
que escriu la teva pell
en els fulls del desig,
amb lletres d'or i argent.
Com un tresor a descobrir.

5 comentaris:

  1. Quin bon dia més preciós, fanalet!

    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Bon dia, Carme!
    Veig que has posat al blogroll la cita d'avui de minimàlia!
    Quan l'he llegit aquesta matinada, he pensat que tenia tota la raó la Montserrat Roig. Engabiades no valen per res.
    Tenim dies per endavant per continuar deixant-les volar! :)

    ResponElimina
  3. bon dia nenes estimades!!
    fanal és preciós això que has escrit...

    tant que em fa vergonya la meva entrada...

    gràcies per seguir-me amb aquesta dolcesa...

    un petó ben dolç per ambdues...

    ResponElimina
  4. mmm passeig pel paper, per la pell, pel poema...

    ResponElimina
  5. Tu sempre escrius amb traços de llum... blava.
    Boniques metàfores.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons