dimecres, 29 de febrer del 2012

Tanquem

Una foto  del Barbollaire

Tanquem la porta.
Un altre cicle  s'acaba.
Els  mots volaran,  sempre  lliures,
 cap a altres  àmbits.
Aquí  hi deixarem el repòs  i la calma.
Tanquem la capsa  de les  il·lusions
que ens  han quedat  escrites.
Guardem tots moments màgics
i  les complicitats  inesperades.
Res  no es perdrà, 
de tot el que hem viscut intensament.


Moltes  gràcies  a tots  per  compartir  i  enllaçar  els vostres mots,  versos  i poemes...  i sobretot  per viure els moments.

13 comentaris:

  1. Gràcies a tu per fer-ho possible i fins un altre cicle en què puguem encadenar versos. Potser.

    ResponElimina
  2. Aquestes il·lusions que ens han quedat escrites no es perdran mai...
    Gràcies Carme per compartir casa teva...

    ResponElimina
  3. Gràcies a vosaltres per ser aquí, fins i tot a aquestes hores...

    Per sort ens continuem trobant, als nostres blogs...

    Bona nit a les dues.

    ResponElimina
  4. Ha estat un plaer passar a llegir-vos i compartir amb tots vosaltres el que és POESIA en majúscules!

    I a tu, Carme, felicitats!!!
    Has estat, a més a més, una "anfitriona" de dalt de tot!

    ResponElimina
  5. Gràcies a tothom, per fer-ho possible.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies per llegir-nos, Joana i per compartir també d'aquesta manera. Una abraçada.

    Montse, una abraçada

    ResponElimina
  7. ha estat un gust conèixer-vos i compartir tots aquests moments poètics, m'ha estat impossible poder comentar-los tots però si que els he llegit i he gaudit de tots ells, fins els que han quedat amagats en els comentaris.
    Aniré visitant les vostres pàgines.
    A reveure.

    ResponElimina
  8. A reveure, Imma!

    Gràcies per acostar-te fins aquí!

    ResponElimina
  9. I jo vull deixar també, tot allò que encara no he dit...I es que, no m'agraden gens ni mica els comiats.

    ResponElimina
  10. A mi tampoc, Pilar, per sort, aquest comiat és només d'un racó de la catosfera i ens en queden molts d'altres.

    ResponElimina
  11. Deixeu oberta la porta del cor i del cap, quan van juntes aquestes obertures hi ha comprensió i entesa ... i com que llocs com aquests fan falta a molts, poseu les piles al lloc i treballeu pel be de molts.En ves de tancar , crec que s'ajustat la porta per que els mals embats no trenquin aquest lloc d'entrada. Anims i a fer el que s'ha de fer. / I gràcies per tots els moments en que he pogut llegir aquí reunits en una roda atants que considero amics...Anton.

    ResponElimina
  12. Deixarem reposar una mica l'aire que ens envolta, Anton.

    Jo també m'he considerat sempre entre amics aquí, Anton i tens raó ajustarem una mica la porta per agafar una nova empenta.

    ResponElimina
  13. Un plaer tenir-vos a prop, amb les vostres paraules, i fer sentir i despertar emocions!!!
    Una abraçada, sou fantàstics!!!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons