dimarts, 28 de febrer de 2012

Taca que s'escampa





Taca que s'escampa
sota els peus i ens enrampa,
taca que s'escampa
com la veu que tendeix una trampa,
taca que s'escampa
i de cop avui ens atrapa
a les urpes vives del vers.
Taca que ens estampa
la poesia al gran univers...



4 comentaris:

  1. Doncs vindrem amb roba ben blanca per atrapar la taca de cada vers.

    ResponElimina
  2. [seguint 'in margine']


    Màcula mil·lenària


    Bell com l'Univers, el mot
    Escampa la seva vellesa
    Entre boques i oïdes,
    La senyera que cal per lluitar
    Contra el silenci, sempre.

    I vindran nous mil·lennis
    Perquè quedin maculats
    De sentències sàvies,
    De frases que han de pronunciar-se
    Per avançar i créixer.



    d.

    ResponElimina
  3. Atrapats tots, escampant taques... gràcies, Isabel!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons