Les barques estan
soles
buides,
abandonades
recordant altres
temps,
y cercant altres
aigües.
On són els pescadors
que altre temps
us manaven,
amb amor us
cuidaven
i vosaltres gronxàveu.
Han marxat peixos
i homes
tot ara és soledat
malenconia sorda
adormida en el
mar.
(Seguint a Pilar)
[seguint 'in margine']
ResponEliminaFoscúria
Barques al port, buides,
I el llagut
De la solitud
No el descuides
Enlloc; t'arrossega
Amb la ferma
Foscúria de l'erma
Llum que ofega.
Buides barques, vent
Quiet, far
Que assenyala al mar
Del turment:
Ja no hi ha present,
Sols l'atzar.
d.
En un mar que s'adorm, sempre queden les sirenes. Gràcies!
ResponEliminaEsperem que el mar es torni a despertar ben aviat...
ResponEliminadeomises, quina facilitat amb poemititzar els comentaris de tothom, em fas agafar enveja sana.
ResponEliminaMalenconia sorda.
ResponEliminaadormida en el mar.
Entre xiuxiueigs de fusta
reclamen les barques,
els seus pescadors.