diumenge, 5 de febrer del 2012

Seda

[seguint Deomises ]

Seda de rulls,
de pells que llisquen senceres
com mapes de setí sense dreceres,
pels camins de vida i de sal viva.
Jo et veia viva
i hi vivia, dins teu,
el cos mor i la memòria perdura.
La pedra que sura.

6 comentaris:

  1. Paraules inspiradores i preciosa imatge.
    Et seguisc.

    ResponElimina
  2. Em recordes Gabriel Ferrater, amb això de la pedra que sura, que no és res més que la memòria.

    ResponElimina
  3. No m'estranya que s'hagin endut amunt la pedra que sura... és una imatge preciosa!

    ResponElimina
  4. Entenc el poema com el record d'un amor que viu, encara que una de les persones que el sentien ha mort. Perdura, però, en la memòria de qui ha sobreviscut.
    Em gratifica el que m'inspira.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons