dijous, 2 de febrer del 2012

RESISTÈNCIA

Poblant el silenci
sense finestra
el banc és el meu llit
els cartrons són els llençols
per tauleta tinc un pot  
i de sostre el cel llunyà.

Aquesta nit  gèlida 
sense estels
la lluna m'acarona i
em dóna força per resistir
com la flor de neu
dalt de la muntanya.

8 comentaris:

  1. Quina flor d'una bellesa més especial, oi?
    Bonic poema, montse!

    ResponElimina
  2. L'escalfor del poema acompanya la gèlida nit

    ResponElimina
  3. Que trist... la lluna també és ben freda per acaronar... la flor de neu, un bon símbol de resistència.

    El poema és molt bonic!

    ResponElimina
  4. M'encanta com has poblat el silenci.

    ResponElimina
  5. Aquesta flor de neu, de bellesa particular, en dóna força per seguir resistint, i esperar que els estels tornin a brillar.
    Bonic, molt!!!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons