divendres, 3 de febrer del 2012

Rescataré



Rescataré,  del pou dels mots,
tot  els  que necessitem per 
construir el nostre món.
Amb  la paciència  infinita
de recompondre'ls un a un
fins que tornin a tenir  significat.

Com l'aventurer entre les dunes d'un desert
que  guarden  tants  secrets i tants perills.
Sense  treva  ni desconhort.
Seguint  les petjades  a la sorra
que hem deixat en el nostre llarg viatge.




5 comentaris:

  1. Del joc i del foc i el llarg viatge porten ressons dels grans poetes que ens són mestres (almenys a mi...): Carles Riba i Miquel Martí i Pol.

    Bell, Carme, paraules càlides en una tarda hivernal...


    d.

    ResponElimina
  2. Sempre he pensat que ens calen mots nous per poder anomenar sentiments, sensacions, emocions...Tal vegada algun dia s'inventin o es rescatin, si és que algú sap on son.

    ResponElimina
  3. Amb paciència i sense treva, Carme!
    Insistents, sempre!
    Un petó de bon dia!

    ResponElimina
  4. Cada dia rescatem mots, i els convertim en l'essència que ens dóna aquest vincle entre desconeguts, i fa que ens apropi, ens fa sentir el que som, i fins i tot compartim les alegries i trisèries de la vida, amb paraules extretes del nostre pou!!!
    Preciós!!!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons