dissabte, 18 de febrer de 2012

Pregària (o Palicinèsia)(de deomises)

[intentant seguir la Pilar]


M. G. P.


Demano a l'atzur del cel que no em recordi
El teu somriure en despertar, mentre els núvols
Solquen, fins a l'horitzó, el camp llaurat
De la memòria, sement que adobo en començar el dia.

Desitjo desempallegar-me de l'apegalós tacte
Dels teus dits arran de pell, de l'escalfor directa
En fregar-te els pits i sentir el batec potent
De la vida dins teu, el delit per fecundar-te de besos.

Prego novament que la neurona més recòndita deixi
De remembrar-te i s'oblidi de fer vívida la teva absència,
L'enyor perquè retornis al meu jaç, a recer, a flor de llavis.

Demano, sense fe ni esperança, que siguis palimpsest
En el gargot que ha esdevingut la meva existència, amor,
Avui que oblido que he de desestimar-te, amb reiterada desídia.



d.

2 comentaris:

  1. Hi ha instants en què el desamor és l'amor més pregon i desitjat.
    Gràcies d. Ha estat una delícia llegir-te.

    ResponElimina
  2. Que bonic i que intens... trist també.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons