dissabte, 18 de febrer de 2012

Potència (de deomises)

[intentant seguir la fanal blau]


Capvespre. Penso en tu, de nou.
No hi ha cap novetat en el gest
Que provoca moviment a la meva mà
Perquè fa dies que vol omplir-se

Amb el tacte roent i sedós,
Que em resta al fons de la memòria,
De la teva pell, vellut per sofrir.

Davalla el sol, l'horitzó roig
M'anuncia que el vent portarà
Embats de potència als vidres,
Retalls de record en tempesta

Contínua, quan t'aferraves a mi
En retronar la veu de la Natura.
De nou, penso en tu. Capvespre.



d.

3 comentaris:

  1. La imatge de la pell vellutada del capvespre és fantàstica! Da'quelles que no t'abandonen mai.

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha un moment per tornar a pensar...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons