dimecres, 1 de febrer del 2012

Poètica (de deomises)

[intentant seguir l'Elfreelang]


Comença, com qui llisca per sendes de gel,
Una nova aventura amb estrofes lligades
Al sentiment aliè que ens agermana.

Vindran esperances i desigs, joia i anhel,
O tristeses compartides. Mai endebades.
Les plasmarem en torns mentre duri aquesta gana
De fer cadenes amb baules belles de paraules.



d.

2 comentaris:

  1. "Vindran esperances i desigs, joia i anhel,
    O tristeses compartides. Mai endebades."

    Gràcies deo per aquestes bellíssimes paraules.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons