dimecres, 15 de febrer de 2012

Onírica (de deomises)

[Intentant seguir la fanal blau]



R. B. R.


Des de les dunes dels somnis, hi ha prou perspectiva
Per albirar realitat i mots, respiració i asfíxia?
He sabut que, avui, la picaporta per trucar al cel
Resta en silenci: un infant que anhela els núvols
No pot travessar el llindar del no-res i mantenir viva
La flama d'un amor intacte, el pit matern que crida
El seu nom incansablement, des de les dunes dels somnis.


d.

1 comentari:

  1. El seu nom, que se m'esborra, entre les dunes dels somnis.

    Mira, ara m'ha vingut de gust canviar-li el final, amb disculpes, deo! :)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons