dilluns, 20 de febrer de 2012

ONA


Ona mare,
amb braços que allarguen 
la vida a la terra
amaro la sal,
m'aferro a la pell,
i et duc endins si mores,
tot torna a mi, 
tossuda, vertical.

Seguint deomises

2 comentaris:

  1. Un placer visitarle y disfrutar sus versos.
    saludos un abrazo.

    ResponElimina
  2. Et segueixo amb un 'divertimento' poc divertit, certament...


    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons