amb moltes coses a dir,
emmudint,
tons vermells, tenyeixen d’anyil la calma;
s’adorm el sol.
La tarda sospira;
corre darrere l’espectre de llum que s'allunya
vestit de groc.
Al lluny,
vibra l'aura, que pinta de llums
el vellut fosc que apareix.
dijous, 23 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
[seguiment 'in margine']
ResponEliminaSibèria
El vellut fosc que apareix en la ferida de l'horitzó,
Aquesta càlida llum òrfena de braços, de llavis
Que emparen besos o bressoleigs,s resta al meu costat
I vesteixo els somnis i les gestes, les vestes que són parracs,
Entre les dents, en el mossec i la hivernal urpa
D'un vent capaç de gelar la vernal catifa gerda
De paraules per al caliu del teu cor, amor.
El vellut fosc que apareix en la ferida de l'horitzó
M'ofereix el frec maternal d'un pit que amoroseix
Dies foscos i vetlles de penúria, la boscúria espessa
Que entrebanca el pas decidit de l'infant,
Com la duresa siberiana de la intempèrie,
Haver de lluitar per salvar mots i idees que cal
Dir-te, amor, abans que l'ocàs ens malmeti les forces.
d.
Els canvis de colors resulten fantàstics de veure, però també de llegir...
ResponElimina