diumenge, 5 de febrer de 2012

Nostàlgia (III)(de deomises)

[Intentant seguir l'Anton]


El núvol traça
Blancs camins insondables
Amb fil de seda.
Només tinc l'esperança
Que sàpiguen guiar-te

Cap al retorn de joia,
La fi de la tristesa.



d.

4 comentaris:

  1. De segur que el guiatge és bo, i no erra el camí!!!

    ResponElimina
  2. M'agrada molt deo... es tendre i esperançador

    ResponElimina
  3. M'agraden tant els teus poemes Deomises, si més no amb els núvols jugarem a les formes i ens faran oblidar la tristesa....

    ResponElimina
  4. El núvol és l'aranya que teixeix i tal vegada els seus cercles concèntrics actuin de brúixola en el joiós camí de retorn.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons