dijous, 2 de febrer de 2012

Nívia nostàlgia (de deomises)

[intentant seguir la Carme Rosanas]


Blancs peus immòbils
Que no paren de dansar
Giren i giren al meu voltant,
Rotllana immaculada.

I el fred és goig
I batec de vida per al rostre,
Flocs que s'escampen i corren
I s'entortolliguen.

De bon matí, desperten
El silenci dels arbres, brancam
Desfullat i nu,

I augmentaran
La lluïssor del sol d'hivern,
I em recordaran a tu.



d.

2 comentaris:

  1. No crec que hi hagi prou neu, avui... (aquí ja ha parat) per poder sentir aquest silenci especial de la neu. Un silenci que sempre em commou i m'enamora... hauré de sortir i provar-ho.

    M'hi has fet pensar!

    ResponElimina
  2. deo, et segueixo amb tanta blancor...

    (veig que Fanal se m'ha avançat)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons