dijous, 9 de febrer de 2012

Miol



Miola la gata,
fent equilibris sobre el radiador.
Li regala un somriure creixent
a la lluna invisible.
Els ulls convertits en dues ratlles,
observen el plàcid vol de l’hivern
darrere els vidres de les finestres tancades.
Miola la gata,
somiejant sobre les tecles d’un piano,
desfullant dubtes.
La incertesa volà
curant-li tristeses, amb el picarol
de la seva rialla.




5 comentaris:

  1. Els gats regalen somriures a la lluna, però també li miolen dalt de les teulades...

    ResponElimina
  2. En aquesta època miola des de recer.

    ResponElimina
  3. miola que miolaras els gats a la lluna plena,poètic...

    ResponElimina
  4. Miola la gata,
    es crema les potes
    al radiador roent
    i balla la dança
    que la lluna aplaudeix.
    L'ama de la gateta
    l'ha cridat amb anhel:
    -No esvalotis la lluna
    que teu amant ara be
    i si s'amaga entre nùvol
    no trobarà el gancell-.
    ............... Anton

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons