dimecres, 29 de febrer de 2012

Mar de versos



(Gràcies, Carme, per somniar i compartir els teus somnis. Gràcies als que hi heu entrat a fer-los reals amb els vostres).



Les boires de la vida es desfan
i llisquen amb elles les tristeses,
en una improvisada primavera itinerant.
Mar de versos,
En què cada instant s'omple
d'un renéixer delicat i pur;
captivador pelegrí que embadaleix.
Entrellaçades veus dialogants,
pols d'estrelles de l'ocàs
on es projecten els somnis,
les rialles, l'alegria
i, per què no?, l’aflicció.

8 comentaris:

  1. Més que un mar...un oceà de sensacions,s'aplega en aquest lloc !
    Enhorabona !

    ResponElimina
  2. Entrellaçar les veus, és realment un somni, Pilar.

    Moltes gràcies a tu i a tots per compartir-lo.

    Un agraeixo cadascun dels enllaços de versos i cadascun dels comentaris, i cadascun dels somriures i cadascuna de les llàgrimes...

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. [seguint 'in margine']


    Instantànies (II){Mediterrània poètica}


    Un mar de versos
    Copsarà tota posta
    Que puguem veure.
    Retenir en la retina
    Tresors de la Natura.



    d.

    ResponElimina
  4. Com les boires
    les tristeses busquen primavera
    que allunyi el fum morat
    i porti polsim d'estrelles.
    Estrelles de llum amiga
    que acaronen front i galtes
    i a les mans deixen paraules
    en pergamins escriturades.
    .................. Anton.
    Amb recordança per a tots, promotora, actuans i lectors.

    ResponElimina
  5. Gràcies a tú per aquet mar de sensacions que amb tingut.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Espero que la Carme tanqui aquest mar
    de versos, fent-hi una capbussada...

    ResponElimina
  7. Ens queda aquest mar de versos per continuar gaudint.

    Gràcies!!! us deixo aquest verset d'agraïment.

    ResponElimina
  8. Acompanyo el teu mar de versos, Pilar, i que les boires se'ns desfacin amb ells.
    Una abraçada per a tu i per a tots i totes els que hem compartit aquest espai. De manera especial, a qui ens hi va convidar i ha estat sempre tan bona amfitriona i companya d'aquesta itinerància: la Carme.
    Et segueixo, doncs.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons