divendres, 3 de febrer de 2012

A LES GALTES EL SOMRIURE...boli ràpit pintat


2 – 2- 12
A les galtes el somriure
sortint-ne
de l’instant del fred.
Fred que el vent porta.
Fred que no es vol intern.
I,... el somriure
Treu l’esperit al carrer
I ens clama i exclama :
-Per què vols el fred ?

5 comentaris:

  1. A les galtes el somriure...

    me l'enduc, Anton, amb aquest fred, necessitem els somriures més que mai.

    ResponElimina
  2. Que maco, Anton!
    I el teu somriure, també!

    Una abraçada, càlida!
    M'agrada trobar-te aquí, no hi ha manera possible que el meu ordinador pugui obrir el teu bloc (no me'l carrega i em bloqueja la resta). Em sap greu, però em passa això. Et visitaria més sovint, i malgrat no ho faci, creu-me que em véns al pensament en més d'una ocasió.
    Una altra abraçada!


    Carme,
    t'espero! :)

    ResponElimina
  3. M'agrada aquest fred càlid que dibuixa tants somriures.

    ResponElimina
  4. Aquest fred, s'esvaeix amb l'escalf de les teves paraules, i mentre hagi que les escrigui, dins nostre hi romandrà un caliu que fondrà la gelor!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons