dijous, 16 de febrer de 2012

A la sorra...

(seguint  a l'Anton)

Estenallada a  la sorra
s'esborren els colors 
i les  dunes fan el ple

Avui, l'oasi  ja no hi és,
només  un arbre  el recorda.
Trist  i d'ombra  incerta.
Desapareguda  deu.

Qualsevol petjada 
és devorada lentament pel desert.

2 comentaris:

  1. Carme,et segueixo pel desert... aquest que s'empassa les passes...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons