(seguint deo)
M'atura la llum amb què encara em guies,
m'atura la salabror del vent que fuig,
m'atura l'enyorança que pinta tot el gris
i m'atura el sol, trist, que s'amaga de la nit.
Com les teranyines aturen el vol dels mosquits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Abans, he intentat dir-te que et seguia i no he pogut.
ResponEliminaAquesta imatge, com les teranyines aturen les ales dels mosquits... és tan gràfica i tan entenedora...
ResponElimina