divendres, 17 de febrer de 2012

La llum...

(seguint deo)



M'atura la llum amb què encara em guies,
m'atura la salabror del vent que fuig,
m'atura l'enyorança que pinta tot el gris
i m'atura el sol, trist, que s'amaga de la nit.
Com les teranyines aturen el vol dels mosquits.

2 comentaris:

  1. Abans, he intentat dir-te que et seguia i no he pogut.

    ResponElimina
  2. Aquesta imatge, com les teranyines aturen les ales dels mosquits... és tan gràfica i tan entenedora...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons