dissabte, 4 de febrer del 2012

JA TE´N VAS!




                                                       El darrer tram d'escales
                                                       anuncia el teu destí;
                                                       en solitud, silenciós
                                                       vas pujant cada esglaó
                                                       mentre l'ofec t'atrapa,
                                                       però el teu coratge
                                                       encara no s'ha fos.
                                                       M'allargues la mà,
                                                       em mires i em dius:
                                                       "nena, això s'acaba",
                                                       el meu tren
                                                       ja és a l'estació!

(seguint la Marta)

6 comentaris:

  1. Commou el poema, el comiat i el coratge, Dafne!

    M'agrada veure't per les itineràncies!

    ResponElimina
  2. Uf! molt emotiu i punyent Dafne! intento seguir-te!

    ResponElimina
  3. El tren passa, i s'ha de agafar, sinó es perd ja per sempre.

    ResponElimina
  4. M'hauria agradat que aquest tren no hagués arribat tan d'hora, perquè per a mi va suposar perdre´l per sempre!!!

    ResponElimina
  5. Un comiat molt difícil i intens. Una abraçada, Dafne.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons