dimecres, 29 de febrer del 2012

Itineràncies poètiques (de deomises)

[seguint la Isabel i, per darrer cop, 'ex margine']


A Carme Rosanas


Crees, com un déu solitari,
Un món de delícies, un temps
En què l'aire és necessari,
La lluna i el sol ensems,

Un vers que és Univers de mots,
Un racó en què créixer sigui
Un lloc propi per a tots,
I que res a res no ens lligui.

Imagines un mes i un entorn,
Una munió de sentiments,
El plor, el riure, els laments.

Una nova fita per a cada jorn,
I una llar que ens acull les ànsies
De versificar entre itineràncies.



d.

4 comentaris:

  1. Un mes semblava molt, i ha passat ràpidament. Gràcies a tots per deixar-me compartir aquest temps amb vosaltres.

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies, deo,
    per pensar tot això de les Itineràncies,
    per dedicar-me aquest poema
    per les teves paraules.

    ResponElimina
  3. Un bonic poema, el que t'escriu deo. T'ho mereixes, Carme.

    ResponElimina
  4. Avui també subscric les teves paraules, deo.
    Que la poesia ens acompanyi sempre.
    Una abraçada!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons