dilluns, 13 de febrer de 2012

Invisibilitat



Invisible,
sento que ho sóc, a voltes.
Una idea mancada de matisos
a la qual se li han difuminat els colors amb el temps.
Transparent en la llum,
enfosquida en l'ombra;
sense contrastos, sense volum, sense forma.
Tan sols la veu,
que neix en un fil que s'esfilagarsa,
apunta cap a la imatge
diluida en la rosada que vol néixer
i, de vegades,
deixo de ser invisible i sóc un vel
que oneja en l'aire.
Es converteix en ocell i s'enlaira.

5 comentaris:

  1. M'emporto la teva invisibilitat amunt, Pilar.

    A veure si volo al teu costat... també.

    ResponElimina
  2. Jo la visibilitat! :)
    Volaré amb vosaltres!

    ResponElimina
  3. Temin JOs invvisibles
    que s'amaguen
    que no es deixen veure...
    Com secrets dins l'ou
    guardant que no es xafi...
    INVISIBLE
    que no ho sàpiga ningú
    que soc el que soc...
    Em pot fer visible
    la traició d'altre JO meu
    que està disconforme
    en el que representa
    la invisibilitat meva
    que ningú sap sino JO.
    .......... Anton
    Vaja càtedra, voleu dir que no m'he tornat imbécil?
    Hi ha tantes coses invisibles
    que m'esparvera entrar en meditació i veure que tinc camí per corre dins aquest túnel...

    ResponElimina
  4. Cada dia ens arriben imatges que fan visible vides invisibles.

    ResponElimina
  5. El vel que oneja l'aire, em fa invisible als seus ulls...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons