divendres, 3 de febrer de 2012

Importància (de deomises)

[Intentant seguir la Pilar]


Del joc i del foc, com una guspira
Estiuenca que reclama la seva presència
I importància, m'he banyat en el badall
Del matí bellíssim, en l'excelsitud del verd

Perquè el poeta no mori en silenci
Ni el pintor enmig del caòtic garbuix
D'una pintura rebel que no vol néixer

I recorro el pati on vaig créixer
Amb els genolls pelats de la innocència
Perquè la curiositat en tot moment em venci

Com l'aventurer entre les dunes d'un desert
Que vol ser explorat, com l'olor del marduix
Que anhela ésser flaire barrejada en el ball
De la brisa que pentina el record i el regira.



d.

5 comentaris:

  1. Ai, aquests genolls pelats i la brisa nascuda d'un badall encuriosit. Gràcies, deomises!

    ResponElimina
  2. Gràcies deo, t'ha quedat molt bonic...

    l'última estrofa m'agrada molt... és potent i emociona...

    ResponElimina
  3. M'he endut el teu aventurer un post més enllà!

    ResponElimina
  4. Preciós, i talment com nosaltres, aventurers en aquest món blogaire!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons