dijous, 2 de febrer del 2012

Exèquies (de deomises)

[intentant seguir la montse]


Resistir més enllà del fred
I del desert i dels cops
Que vinguin al llarg dels anys
Com una flor que busca el sol
I creix vers el cel i bleixa
I anhela tenir nous tanys.
Sense pensar mai en la mort.



d.

3 comentaris:

  1. Les flors no pensen en la mort, o al menys això em pesno jo, els homes sí... i ara no sé qui té raó

    ResponElimina
  2. M'ha agradat seguir el teu poema, encara que em va sortir un poema una mica trist, però ja hi han anat posant color!

    ResponElimina
  3. M'agrada el teu poema.

    I li dic a la Carme que les flors són tan breus, tan efímeres que si pensaren en la mort no viurien.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons