dijous, 9 de febrer de 2012

Ets...













(intent de seguir a la Pilar)

De la seva rialla
en va quedar empeltada
la seva vida, encara
ara la veig i al sento
en el capvespre...,
o de bon matí ran de mar,
o quan la pluja escriu
el seu poema, got a gota...

El seu record encara
em va al galop a la sang...
Tot és tan breu, tan fugisser.
Ara el silenci em xiula
la seva cançó...
onatge

6 comentaris:

  1. M'agrada quan el silenci xiula cançons.

    ResponElimina
  2. la melodia del silenci moltes vegades en acompanya, es molt maco.

    ResponElimina
  3. Vosaltres que llegiu amb bons ulls...

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons