dilluns, 27 de febrer de 2012

Et recordo

Et recordo,  sempre,
molt més  que un instant.
Teixint temps i memòria,
somriure i enyorança.
L'amor també és  mot
que projecta  i inventa.

5 comentaris:

  1. És bonic recordar, el temps no conta...

    ResponElimina
  2. Al cap i a la fi, nosaltres som únicament un cúmul de records.

    ResponElimina
  3. Bonic el poema i la glicina molt ben dibuixada.

    ResponElimina
  4. miles de gracias querida y admirada poetisa por acariciar nuestros sentidos con la belleza de tus versos, muchos besinos con todo mi cariño y feliz inicio de semana.

    ResponElimina
  5. Recordar lo viscut es bonic i recordar també es sonmiar i aixó es el que conta..

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons