dimecres, 1 de febrer de 2012

Eriçant la pell

(Seguint a la Pilar)

El gebre sobre les fulles,
l'ànima encongida,
el cor callat,
la joia reprimida davant
l'enboirinat paisatge.
Ni respirar fins a casa.
I llavors, esclat tèrmic,
reviscolar-se,
treure ja l'innecessari abric,
desprendre's de les capes,
fins l'última, fins la nuesa
que eriçant la pell
mostra el punt d'inflexió de la fredor a la calidesa.


3 comentaris:

  1. et segueixo pel camí de la fredor a la calidesa, Laura.

    ResponElimina
  2. Li donés un bon tomb al poema, m'agrada, Laura!

    ResponElimina
  3. De la foscor a la llum, reneix la vida.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons