dilluns, 13 de febrer de 2012

EN EL DUBTE.... aquarel·la de l'Anton


Seguint a Fanal Blau 
.............
13 – 2 – 12
En el dubte
floreix la conversa...
Ales que esbocinen l’aire
que després es recompon.
Clou el dubte
al miracle de la realitat,
esfera de nous designis.
Pensarós rumio,
puc dubtar de la realitat
o sols de les veritats ?

7 comentaris:

  1. Evidentment, davant d'un poema així, cal seguir-te...


    d.

    ResponElimina
  2. Si en el dubte floreix la conversa, no cal dir que estem de sort...

    El dubte rumiat i compartit i esbocinat i recomposat... sempre és una bona manera de dubtar

    ResponElimina
  3. Aquesta fulla, dins l'aigua, no deixa de ser fulla...
    Gràcies per seguir-me, Antón!
    M'encanta aquesta aquarel·la!!!!

    ResponElimina
  4. Els dubtes esdevenen certeses quan la conversa aconsegueix que caiguin els interrogants.
    Jo dubto, sempre dubto...I vaig aprenent.

    ResponElimina
  5. Dubtar per aprendre a desaprendre.

    ResponElimina
  6. El dubte és gairebé una necessitat de l'èsser humà...

    ResponElimina
  7. En el dubte floreix la conversa. I qui no dubta, qui creu que posseeix la veritat absoluta i no parla... malament.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons