dimecres, 8 de febrer del 2012


El cel se'n riurà com si mai no fes fred,
i en els vorals plens de neu verge
hi sabré veure el vent enblanquinat,
i un zumzeig de paraules que ressonen
-ara veloces, ara balsàmiques-
de companyia en el viatge.
Esdevindran flocs silents voleiant els meus dies.

5 comentaris:

  1. I que suggerent, el temps ens està influint molt, eh?

    ResponElimina
  2. Ai que les paraules s'han tornat flocs de neu...

    ResponElimina
  3. Ahir intentant dibuixar aquest cotxe a tota velocitat, em van passar al davant...

    M'agradava emportar-me les teves paraules veloces o balsàmiques o les dues...

    ResponElimina
  4. Neven paraules i la seva blancor enlluerna.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons