(Intentant seguir a novesflors)
Còdols que l’aigua arraconarà per sempre
com el pensament que m’ estreny el cap
i arribarà el dolç oblit,
que a la llum d’un nou dia
em farà despertar de nou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
T'agafo els còdols, un cop més, i me'ls enduc en un poema per seguir-te.
ResponEliminad.
PS: gràcies per l'afalac, també m'agraden els teus poemes, Marta
Gràcies, Marta!
ResponEliminaUn nou despertar sempre està molt bé.
L'oblit arriba com una renaixença. M'agrada.
ResponEliminaM'agrades Marta, molt!!! (literàriament parlant!!!)
ResponEliminaGràcies Dafne!
ResponElimina