dimecres, 1 de febrer de 2012

Cor de poemes



Lliscaven el mots,
s'obrien pas al golafre món
 de la nit i les tenebres.

Eren veu i silenci,
eren màgia, eren so;
són, ara i adés, cor de poemes...

3 comentaris:

  1. Efectivament, jo també ho sent així, són veu i, alhora, són silenci.

    ResponElimina
  2. Eren veu i silenci i continuen sent veu i silenci.

    Gràcies Isabel, és molt bonic!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons