diumenge, 5 de febrer del 2012

Còdols en l'aire



Seda esgarrada
els mots esdevingueren.
La pedra sura?
Trepitjant camins rúfols
he vist còdols en l'aire.

4 comentaris:

  1. Noia...avui sóc jo qui fa la reverència! :)

    ResponElimina
  2. Els dos primers versos són molt tristos, com si parlessis del trencament d'un diàleg.
    L'interrogant és com el despertar de un malson i ens du a la visió d'allò que ens crida l'atenció esperonant-nos i fent-nos oblidar la grisor que ens envolta.
    mare meva, la de coses que m'has fet pensar amb cinc versos!!!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons