dissabte, 18 de febrer del 2012

Cobdícia (de deomises)

[intentant seguir la cantireta]


Desestimo la cobdícia,
Aquest anhel per un bes
Que no coneix després
I s'aferra a la carícia

Que calma i assossega
L'impetuós esperit;
Sent propera la nit
I el frec del jaç el cega.

Desestimo l'avarícia
Per retenir la saliva
I la flor del teu ventre,

Amor, perquè mantinc viva
La flama de voler-te de centre
De la meva vida ara nícia.



d.

3 comentaris:

  1. L'última terceta dóna sentit a la meva vida. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Tenir algú al centre i un bonic context dóna molt de sentit a tot plegat. Estic amb tu.

    ResponElimina
  3. Doncs so em quedo amb els primers 4 versos. M'agraden molt.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons