dijous, 23 de febrer de 2012

Certeses


Em somriuen els dintres
mentre us penso,
i, alhora, us penso i us somnio
més d'una, 
dues 
i tres vegades,
sentint del cert,
que em somriuen els dintres.
I mirant la llum reflectida,
sé que us estimo.
Certeses.

seguint la carme

6 comentaris:

  1. Això, noieta, és un regalàs, ho saps oi?

    I ara com ho faig jo per no tornar-te a seguir... :)

    ResponElimina
  2. fes-ho carme!!!
    abans que arribi els senyor fosc de les esdrúixoles...
    és casa teva i per una vegada que tu trenquis la norma, sols faltaria que algú es queixés...

    igual les teves paraules fan tornar a Anton

    un petó ben dolç...
    i una altre pel trasto de la fanal!

    ResponElimina
  3. No sé a què es deu aquest comentari, però suposo que deu haver-hi fonaments que el corroboren...


    Tot i així, gràcies per ser-hi, Barbollaire.


    d.

    ResponElimina
  4. deo...em sembla que has rebut prou mostres de solidaritat pel teu dolor, tot i que, sincerament, no deixa de sorprendre'm que al teu blog no en facis referència alguna i només l'hagis abocat aquí. Però bé, tant li fa, i en qualsevol cas, el desig de tots és que aquesta terrible situació sigui suportable i tot vagi tan bé com pugui anar malgrat les dificultats.
    Però en tot cas, a títol personal, si que penso que en cap de les rodes poètiques, has acabat d'entendre el sentit i l'essència que li volia donar la Carme (que al capdavall és el seu bloc i ens hi convida).
    Penso que et costa respectar espais i ritmes perquè tothom pugui sentir-se convidat a participar.
    Potser necessites més espai...però de vegades em fa patir que algú pugui quedar-se fora de joc per la teva insistència i quantitat en la participació.
    A mi la cadència d'altres itineràncies em va resultar més plaent. I d'això, recordo, ja en vam parlar altres vegades.
    Una salutació, deo.

    ResponElimina
  5. els fonament són els de sempre Deo:
    les itineràncies van néixer com una passejada tranquil·la...
    escrivíem, llegíem, comentàvem i deixàvem pas...
    de tant en tant es produïen rèpliques i contra-repliques, força interessants i encisadores...

    tu, Deo, t'ho has passat una vegada i una altre pel folre de les esdrúixoles...
    ja t'ho vaig dir un cop... t'acabaràs seguint a tu mateix...

    i el que era un divertimento, s'ha convertit en veure quan tardes en "intentar" seguir algú..

    per cert, no has vist Star Wars, oi? si no recordaries el que el mestre Yoda li va dir a Luke Skywalker: "fes-ho o no ho facis!, Però no ho intentis...!"

    Em sap greu escriure això... però veig que no ets conscient...
    i em sap greu que abusis del cor tant gran que té Carme...
    ella no et farà fora...

    a mi vist el vist, no m'importa fer el paper de poli dolent...

    ah! t'has fixa't que "has fet fora" Anton?

    jo també plego... ja em vaig retirar la vegada anterior per un motiu semblant...
    tot el que queda d'itineràncies per tu...

    ResponElimina
  6. He de dir que aquest estira i arronsa no m'ha agradat i m'ha fet sentir incòmode, quina llàstima que la poesia serveixi per crear malts "rollos"...
    Bé, Fanalet somniens i estimens, que veig que ens cal...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons