dimecres, 29 de febrer de 2012




Cada ratlla escrita,
el so de cada mot,
cada idea ja dita
s'incorporen al món.

Món d'escuma a l'onada,
fang dels aiguamolls,
cigonya en ple vol,
salabror a la ventada,
aigua clara d'un vell rierol...


4 comentaris:

  1. [seguint 'in margine']


    Itineràncies poètiques


    A Carme Rosanas


    Crees, com un déu solitari,
    Un món de delícies, un temps
    En què l'aire és necessari,
    La lluna i el sol ensems,

    Un vers que és Univers de mots,
    Un racó en què créixer sigui
    Un lloc propi per a tots,
    I que res a res no ens lligui.

    Imagines un mes i un entorn,
    Una munió de sentiments,
    El plor, el riure, els laments.

    Una nova fita per a cada jorn,
    I una llar que ens acull les ànsies
    De versificar entre itineràncies.



    d.

    ResponElimina
  2. Per respecte a l'amfitriona, deixo el sonet en honor a ella fora del marge.

    Et segueixo, Isabel, oficialment la darrera vegada


    d.

    ResponElimina
  3. Un món que escrivim
    un vol que pintem
    aigua clara que ens bevem...

    Moltes gràcies, Isabel!

    Deo, et comento al post...

    ResponElimina
  4. El so de cada mot...
    Preciós, Isabel!
    Fins ben aviat!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons