...i reviuràs els anys
de cofoies alegries compartides,
i alguna llàgrima que supura
pels vorals de la vida.
Que tinta el plor,
però que no es deixa véncer.
(seguint l'Antón)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
No passa res si em trepitges, segur que no em fas mal :). Tu sí que has seguit l'Anton, jo només li he agafat una frase però he canviat la idea.
ResponEliminaJa veig que els grocs se't donen molt bé.
Aquestes flors, fanalet, ja em tenien el cor robat, i tu insisteixes en ensenyar-me-les de tots costats! A veure si surt.
ResponEliminaDe vegades va bé que s'escapi alguna llàgrima, encara que tingui gust de sal...
ResponEliminaUna bonica flor.