dimecres, 8 de febrer de 2012


...i reviuràs els anys
de cofoies alegries compartides,
i alguna llàgrima que supura
pels vorals de la vida.
Que tinta el plor,
però que no es deixa véncer.

(seguint l'Antón)

3 comentaris:

  1. No passa res si em trepitges, segur que no em fas mal :). Tu sí que has seguit l'Anton, jo només li he agafat una frase però he canviat la idea.
    Ja veig que els grocs se't donen molt bé.

    ResponElimina
  2. Aquestes flors, fanalet, ja em tenien el cor robat, i tu insisteixes en ensenyar-me-les de tots costats! A veure si surt.

    ResponElimina
  3. De vegades va bé que s'escapi alguna llàgrima, encara que tingui gust de sal...
    Una bonica flor.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons