diumenge, 12 de febrer de 2012

Bèl·lues aquàtiques (de deomises)

[intentant seguir l'Anton i la zel, sempre agraït...]


Tornarem a néixer bèl·lues aquàtiques
Per solcar mars maternals, per domar
Onatges hostils i que ens arrecerin
A la costa, a prop de la sorra blanca,

La platja del teu pit, sirènida fam,
El teu cant que sembra dubtes dins meu
I em desperta el delit de masegar-te
Els llavis, l'ànima, el racó més ocult.

Tornarem a créixer en el jaç preparat
Perquè la nit esdevingui claredat i pira,
El sol que ens guiï per sendes obscures,

El paratge conegut quan el cos sigui reclam
Del teu esguard, dels teus dits, dels somnis
Teus, avui que l'escuma emana de la teva veu.



d.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons