diumenge, 26 de febrer de 2012

Barques


Seguint el blau de la Marta


Allunyades del blau,
amb què vàrem impregnar-nos les retines,
dibuixen la baixamar, les barques
encallades a la riba del record.
Del seu aïllament
broten sentiments de soledat,
melodia improvisada, d’una sonata trista,
que plora l’absència de les aigües.
Aliens a la malenconia
dels dies avorrits en què es bressolen,
guspiregen els seus colors,
en el silenci adormit
que amoroseix la queixa.

6 comentaris:

  1. S'han allunyat del blau, però conserven uns bells colors, que compensen la grisor d'on estan encallades.

    ResponElimina
  2. Saber trobar alguna cosa que amoroseix la queixa és molt important.

    Gràcies Pilar, és preciós!

    ResponElimina
  3. Preciós, Pilar!
    Em quedo amb les ganes de seguir-te.
    Bon vespre, poeta!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons