divendres, 24 de febrer de 2012

Algú

Algú  es fa passar  per mi...
ja fa dies,
quin trasbals,  quina pensada!
i em diu  "sóc jo"  a cada  instant.
No me la crec...
demostra'm que no ets  un robot,
li dic  jo i  ella escriu
i escriu  amb lletra desendreçada
i  manuscrita
que cap maquinota  no sap fer
(al menys tan malament com jo).
Quan no em veu, ho estripo  tot.
Torno a ser  jo,  quin descans!
xxxxsssst...  sembla que ha marxat...
mireu-me  bé,  mentre  somrigui
és  que no ha pogut  tornar.


6 comentaris:

  1. No hi ha res millor que l'original !!

    ResponElimina
  2. El meu somriure em delata... sóc jo, no l'altra! ;)

    ResponElimina
  3. Juntes, les dues cares de la moneda tenen valor...Per separat, només valen la meitat...Som imperfetament ambigus.

    ResponElimina
  4. Ups! Això m'ha passat i s'ha demostrat que som únics, irrepetibles i superables.

    ResponElimina
  5. [seguint 'in margine']

    Vèrbola ventríloqua


    L'autòmat intenta apoderar-se dels fils,
    Que no mouen l'home, perquè no és un titella,
    I xerra com una olla oblidada al foc, i xarbota
    I esdevé eco lligat a ell com una ombra que no es vol
    Però que s'entossudeix a mantenir aquest vincle.

    I és cos idèntic i es mou amb la mateixa cadència
    I cada paraula que gosa pronunciar és reflex de mots
    Que ningú no dirà, perquè, en voler copiar-ho tot,
    Perd l'essència de la vida, el mecanisme que batega
    Al fons dels cors, els veritables, els que sofreixen dia a dia.



    d.

    ResponElimina
  6. És estrany que de vegades no ens reconeixem, però sempre ens tornem a trobar tal com som...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons