dimecres, 1 de febrer de 2012

Abraçada




Seguint a l'Anton

S'abraça al marbre,
el xiuxiueig del record,
que llagrimeja.
Dura és la queixa,
del tendre bes de l'amant
que la desperta.

3 comentaris:

  1. M'agrada aquest final, que accepta tantes interpretacions...
    Salut.

    ResponElimina
  2. Misteriós... tendre i subtil, Pilar!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons