diumenge, 31 de juliol de 2011

Tast

Mallorca 2011 [IV]

(Ens retrobem sota el color de qualsevol paraula...)

Un cop més hem tastat
les fruites més dolces,
recollides amb tendresa,
amb la frescor de la rosada.

Assaborim-la, doncs,
omplint-nos, sense pressa,
els sentits, els dins.

Cada paraula sigui l'inici
d'un nou somriure.

Gràcies (II), de deomises

[seguiment a tots/es: tannka de comiat, en agraïment; programada i 'tramposa'...]


Maletes plenes
De nou, versos esparsos
Cap a la brisa.
I agraeixo les hores
Que el dia ha fet poema.



d.

Duem la llum als ulls


Duem la llum als ulls
i la lluna a la cullera d'alpaca,
xarrupant lletres i paraules.
Nodrint-nos
en una col·lecció d'itineràncies.

En cadascun dels glops engolits,
la poesia.

gràcies a tots i totes pel compartir

Encara dura

No hi ha lluna, però encara  dura
l'encanteri  al cor.

Tot  és  silenci  quan som absència,
parèntesi  de  records
on  ens veurem volar.

Duem la llum als  ulls  per compatir-la,
com el núvols de  pluja,
com desig  i batec.

Tènues ídols de  cada gest
gotes de paraules
dièresis compartides.


(robant paraules  d'un munt  de poemes  anteriors)

RODA POÈTICA

Aquest juliol
hem gaudit
davant de l'ordinador
des del matí
fins al vespre,
del gust encisador
de les gotes de paraules
encadenades
convertides en poemes
que ens han fet companyia
durant tots aquest dies.

Bona nit
fins la propera
i felicitats a tothom.


L'argent viu

El mercuri s'escampà
com una pluja de plata.
"No ho toques, el verí",
li digué la mare.
Gota a gota, però,
l'argent viu
anava retrobant-se.
Un més un, dos,
i dos són quatre.
Li semblà la sinalefa.
I aquest apèndix
que ara fuig, i es trenca,
la dièresi.
I tan verinosa era
la gota minúscula
com la taca gran.
Heus ací, la sinècdoque.
I aquesta fila de gotetes
tan igualetes, l'al·literació.
"De què dius tens l'examen?"
I els ulls del nen
n'absorbiren el miracle
de la reunió de les síl·labes,
de les gotes en paraules,
i dels mots en un argent llac
al bell mig de la rajola.
"Mira, mare, el poema,
que això deu ser la metàfora".

(Seguint la suma de mots.
Fins a la pròxima Roda.
Gràcies a totes i a tots)

Agrícola, de deomises

[intentant seguir en Jordi Dorca i acomiadant-me, gairebé definitivament, de la Roda poètica del Juliol'11]


Perquè ser agrícola argila
En el camp del teu pit és
Idolatrar la terra i la teva pell.

I el vent bufa a favor, vigila
Cada gest del teu cos només.
I sóc, mentre calles, el teu penell.

Demà reconeixeré el reialme
De les teves pupil·les dins meu,
I seràs el rostre renovat d'un Déu
Que escolta i que parla, la balma

Que alberga els somnis i el futur,
Que he estat buscant en el setge
De la solitud, i deixaré l'heretge
Que habita en mi per cantar-te l'atzur.



d.

Com un crim





 

Tènues ídols de vent i ales,
endreceu-me oblits,
acolliu-me en la llarga nit salvatge,
enllestiu-me com un crim

i per sempre, doncs,
beseu-me en ferma calma  
del bell cim per Tu sagnant. 


[seguint-vos a tots vosaltres: gràcies]

Tènue, encomiàstica, de deomises

[novament, intentant seguir la Isabel]


I, en la foscor, la llum lluu amb més força.

Com qui espera l'alba després del crepuscle
I aboca l'estrofa tènue, encomiàstica en el poema
I sap que és un respir d'aire fresc per al cor
I s'adona que el deliri és una forma de vida.

Com qui calla i parla amb el mot aliè, manllevat
I el fa propi, i el modela dins del nou escrit,
Terrissaire mortal, arquitecte autodidacte
De l'art d'erigir edificis de bellesa poètica.

Fujo de la nit, per sempre, si desitjo els ulls
Que em miren amb delit i en silenci? Oblido potser
El passat i l'ombra si aboco dins meu l'avui i la llum?

Sé que demà tornaràs, floriràs amb pètals d'esperança,
Com qui espera l'alba, com qui calla i té les paraules
Precises i precioses per omplir la vida de panegírics.



d.

Cada mot, vers a vers



Enmig d'un paratge idíl·lic
pren força cada mot
per descriure un color,
la llum que ja s'apaga
o la intensitat sobtada de la foscor.

I ja veient la lluna,
o sota la llum tènue dels estels
recordem que de dia, amb la claror,
l'esguard ens ha omplert, vers a vers,
el llibre en blanc del nostre record.


Vivències, de deomises

[de nou, intentant seguir la isabel]


La profunditat d'una mirada
Enmig d'un paratge idíl·lic
I renovar de nou les vivències.
Això és el que demano, només.
I els teus llavis, i la teva veu,
La textura dels mots en esmentar-los.
I la calidesa d'un somriure silent,
Tan anhelada enmig de l'hivern extrem.



d.

L'essència





La passió és dràstica
i el desig un poder
que poemen l'essència
de tot, de tot el què és.

Formategen vivències
i exploren cada fruit,
ens donen ales que ballen
pel teclat amb els dits.



Salmàstica, de deomises

[intentant seguir les salines de la Isabel]


M'oferiràs l'aigua salmàstica
Que augmenti la set i els pensaments
Cap al desig d'aferrar-me a tu?

O sabràs que la passió és dràstica
Encara que em manquin els torrents
I les deus i les mars, en el dejú?

Per als llavis pacient, seràs pluja.



d.

El vol i l'alè



Reposo en l'aire
que has respirat.

Desig i batec,
dibuix esfèric d'un plec,
el vol i l'alè,
intent constant de savoir fer...

Com qui busca la vida
amagada als detalls,
com qui cerca a les salines
el reflex de la mar.


Així, fem rodar poesia

La teva poesia

(segueixo  una mica a tothom  els  darrers  4-5 poemes)


Aliment  poderós
de qualsevol absència,
que  manté  i renova  la força.

Ets sentiment en  el teu vers
i reflexió en  el   teu vol.
Desig i batec en el poema.

Tímida resquícia, de deomises

[intentant seguir la Isabel, acabant la pólvora i el temps...]


Llum, mar, migdia.
I tot el que concebi
De nou la vida.

Reposo en l'aire
Que has respirat, l'aleno
-Tardorenc hàlit-:

Seré la tímida
Resquícia dels meus versos
En recitar-te.



d.

Seré la llum


Seré la llum dels teus ulls,
seré el motor del teu cor,
seré, com la pluja dels núvols,
l'aliment poderós...

Seré, sense límits de temps,
l'espai ple de tot i de res
que et rebrà al traç del teu vers.

Parla així la Poesia,
parla i és
com el so de migdia,
com el sol del nostre l'univers.




Memòria (II), de deomises

[intentant seguir l'Elfreelang]


Saps? Quan siguis absència,
Et convertiràs en memòria
I en enyorança fins que tornis
A esdevenir dolça presència.

I seré qualsevol bocí de record
Que vulgui aparèixer dins meu
I que s'hagi impregnat de tu,
Minúscul però ple d'importància.

Saps? La intermitència em demostra
Que els llavis goluts volen besar-te
Fins que la son ens venci; i el silenci
Em porta el delit i la seva essència.

I seré la llum dels teus ulls, l'almesc
Que ofereix a la teva pell la fragància.



d.

Correspondències



In the mountains, there you feel free
T.S. Elliot, The waste land

És en el mar, on et sents immensa.


És en l'art, on et sents feliç.

És en la filosofia, on et sents volar.

I és amb la poesia, com arribes a entendre.



[Seguint-vos a tots. Gràcies pels vostres poemes]

Quan ets absència

Quan ets i no ets absència
després de la tempesta
el silenci i l'aroma de terra mullada
et fa present i absent ....en la calma.

I s'apropa un comiat d'estiu
una absència itinerant de juliol
amb regust de menta i poniol
a l'estiu tot poema llueix viu.

Serà un parèntesi només
el record dels mots perviurà
i l'absència es farà present
tan sols un instant , tornarem!

Nostàlgia (II)[o Absència de la dàlia], de deomises

[intentant seguir la Isabel]


Tot és silenci
Al món, que ha de ser nostre,
Quan ets absència.
El delit pels teus pètals,
Dàlia tendra, em desvetlla.

[I la pluja anuncia
La nostàlgia que sento]



d.

Tot és silenci




Esquitxos d'aigua,
mirall en joc,
llum de la tarda,
cel de colors.

Núvols de pluja,
aiguat curull de mots,
humida terra,
regal amb llaç de ruixat.

Paleta de grisos,
contorn de trons,
gotes com perles,
vent rei pare de tants sorolls.

I ja de nit
tot és silenci,
que no hi ha lluna
ni encanteri al cor.
La flama s'apaga
al fons del foc,
quedarem orfes
d'aquest superb blog.


Esquitxos d'aigua

Esquitxos d'aigua  als  vidres
es fan cortina d'aigua.

Aventura  d'infants
des  de sota el porxo,
llampecs  i tronades
que  admiren i espanten.

Sempre ens queden els mots
per explicar tantes  coses,
sempre ens queden els mots
per recordar  com  va ser
començar a viure com ells

Google analytics

Llicència Creative Commons