dissabte, 30 de juliol de 2011

Una coral de flors



Amb l''aroma de flors
tot espurneja.
De l'espireig de les paraules
se'n fa poesia
i dels esquitxos de l'aigua,
guspires de verbs.
Emparentats en la solitud
dels nostres càntics.
Un coral de mots.

seguint la Laura T. i novesflors

ARC DE SANT MARTÍ

           (Seguint Noves Flors)
Avui novament cortina d'aigua,
cau i refresca, neteja l'ambient,
extreu de la terra l'olor d'arrel,
l'aroma de les flors s'intensifica
i al cap d'una estona,
quan dona permís al sol per tornar,
en el cel brilla el pont de colors,
impecable, magestuós,
embadalint-nos un cop més
i fent-nos fer un dolç somriure.

Versos com garlandes



Et regale versos, versos com garlandes
et regale temps farcit de paraules
aromes de flors, aigües arabesques
et pense, et somric proper i llunyà
quasi-t'acompanye al bell mig del son
passe de puntetes quan tot és silenci
i dius que estàs sol?
No escoltes la veu entonant un càntic?


Seguint Elfreeland i Zel.

Infància (II), de deomises

[intentant seguir la zel]


Amb la giragonsa constant,
Escric i espero els mots
Que ajudin a bastir un nou
Poema;

Igual que espero el frec
De llavis de qui és lladre
De repòs i instigadora
D'insomnis.

Tornaré a la innocència
D'una infància que reclama
Tendresa,

A la paciència que s'inquieta
Quan els segons són segles massa
Immòbils.



d.

rodolant

roden poemes, rodolen els mots
fan tombarelles, giravolten i juguen
d’ací enllà, ara tu, ara jo,
enllaçant tot un món
que esguarda com passeja el sol
de la posta a llevant, rodolant, rodolant...
fent garlandes en vers
passant-nos la veu que no es sent
farcim un no paper entre tots




(seguint Deo i Elfri)




Itinerància poètica, de deomises

[intentant seguir l'Elfreelang]


Això és el que ofereixo:
Versos i mots vinguts del cor,
Estrofes carregades de mi
Perquè em coneguis lentament.

I una garlanda que accentuï
La profunditat dels teus ulls,
Que sotgen qualsevol racó
Del món, com qui busca la vida.

Això és el que t'ofereixo:
L'oxigen a flor de pell, i el bes
Que sembri passió en els llavis.

I enfilalls de mots, un devessall
De ritmes per esdevenir vassall
Permanent en el reialme del teu cos.



d.

Garlandes


Garlandes de versos, enfilalls de perles
oxigen pur que emplena les venes
invisible tinta del cor que batega
dins la poesia itinerant julienca!

Enfilalls

(seguint  l 'Helena  i l'Anton també)

La lluna és connectada  
a la poesia i el vent també.

El vent,  en secret,
escampa uns enfilalls de lluna
pels núvols i per les branques...

Damunt la mar, estela de llum
que perdura, per rescatar-hi mots.

La poesia està  connectada  
a la lluna  i al vent també.

Il·luminen, els mots,  dins dels versos i
poemes  netegen l'aire, portats  pel vent.
En el dia  a dia,  dins del  Juliol  de poesia.


JARDI FLORIT.... roda poètica juliol 2011



30 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
21.- Jardí florit
de lletres, paraules...
Cadenes i ses baules
En l’escrit.
Jardí perfumat,
sons llegits, poesia...
A l’oïda dia a dia
arribant fins l’estrat.
Jardí farcit
d’idees que naveguen
i a la RODA no neguen
presència,guspira, crit.
..................
Tenim el nou jardí
Fet.
Guardem-lo a dins del pit
recordant-ne bell neguit
tret
d’un dia a dia
d’un juliol de poesia.
............
GRÀCIES CARME. GRÀCIES A TOTS.  


El revers



No és pas de dia
que se somnia.
La lluna és connectada
a la poesia
com els ulls són
relacionats amb el cor.
Els versos són
la residència dels somnis,
de la bellesa, del sentiment,
igual com una flor
sense descloure's,
esperant el lector.

[provant de seguir la residència de deomises,
i els versos de la Isabel]

Versos

Se'ns acaba un juliol
amb nits i dies
farcits de poesia.

Versos de mort,
versos de vida
amb punt final
i el ritme de la rima.
Versos de vaixells navegant,
de naufragis i onades bategant
que ens estimben
veus de màgia a l'oïda.

...............

Dia rere dia,
amb els mots
fem poesia.





Gràcies, Carme.
I a tots els malalts de la Roda poètica. M'ha agradat molt!

Música harmònica, de deomises

[intentant seguir la idea de la Isabel]


Negar el desig creixent d'apropar-te
És esdevenir cec per contemplar l'alba
I callar dins de la boca els elogis.

Pètal, tija, corol·la, música perfecta
En l'harmonia del cosmos que basteixo
Dia rere dia amb els mots que recullo
De qualsevol llamborda que trepitgis.

Preferir l'ànima silvestre de la solitud
És tastar el silenci amb l'obligació
D'albergar-lo eternament, a contracor.

Coloració del món, rostre de la Natura,
I els teus ulls em miren i em criden
I em sembla que engloben tot el necessari
Per recomençar la vida. Sense mirar enrere.



d.

Tinc un so

(seguint fanal blau i Carme)



Tinc un so ben endins,
tinc la lluna als llavis,
a la mirada els teus ulls
i les paraules dels savis.

I un aroma de sal
i un perfum fi de bosc
i un desig de volar
amb les ales del somni.

Si vols venir amb mi,
cantaràs a ritme de la nit
pel jardí dels baladres.
Tinc un so ben endins.


Ningú no ho sap

Ningú no ho sap.
Tinc un so ben endins,
que sempre m'acompanya.
com música de pensaments
com carícies de paraules
com una vela que s'infla
deixant anar les  amarres.
Tinc  un so ben endins
que sempre m'acompanya.






No vull un diapasó

No vull un diapasó
que em marqui les octaves,
que em lligui a la freqüència,
que determini el ritme.

Tinc un so, ben endins,
que potser no sempre sap musicar
una bona melodia,
que es perd en la partitura
i perd el tempo.

Però quan un so se m'allarga
i es perllonga
li cerco -insistentment i apassionada-
la música que escriu.

seguint Vicicle

No t'oblides

No t'oblides del que ets.
No t'oblides del que has fet.
No t'oblides que els sons són
el més important del que tu saps.

No t'oblides del que fas.
Del que fas des que la raó recorda.
Des que els records te'n portaren.
I la visió musical del món és falsa.

Però quan un so s'allarga,
quan un so es perllonga a l'infinit,
a l'infinit del temps cercant la seua mort
que ningú gose replicar aquest dolç suïcidi.

Google analytics

Llicència Creative Commons