dissabte, 23 de juliol de 2011

assassí

la sang innocent, altre cop vessada
en nom d’un déu que no és
un depredador de vides i somnis
ferits de mort , per un no res
bogeria d’un home que no ho és

malmès el món pels de la seva nissaga
perdut en el temps el record
dels inicis d’instints tan sagnants,
que s’enfonsi en el pou més fosc
que no s’acabi per ell el dolor
que agonitzi en la por
de no ser acollit per cap déu
que patint no li arribi la mort



(seguint només la ràbia)

Pólvora, de deomises

[intentant seguir en Barbollaire i els seus besos a la plaça de Sant Felip Neri]


Rastres de pólvora i projectils
En la paret callada. I el setge
Que no se separarà de la pedra
Encara que passin cinquanta segles.

I imaginem l'hostilitat de la brega
I la sang. Mentrestant, els llavis
Acullen el foc d'uns besos tendres.



d.

Paisatge

Sant Jordi 2011 [IV]
(seguint-vos a tots i cada un de vosaltres...)

Retrobar-nos el desig
entapissat
per qualsevol raig sol.

Estrènyer amb força la pell
i entrar en el teus ulls.

No hi haurà més paisatge
que els colors
de la besada.

Sàpigues..., de deomises

[intentant seguir l'Anton]


Sàpigues que l'obstacle i el límit
Són fites que tu mateix t'imposes,
Àngel del cel que m'empara, tímid
Reclam de la llibertat que avui encara disposes.

Sàpigues que el forrellat i la clau
No encadenen l'ànima de les aloses
Perquè són els somni de qui no se sent esclau.



d.

TRENCA L'OBSTACLE... del anton



23 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
16 .- Trenca l’obstacle
de distància i temps,
Retorna la passa,
 camí de concert.
-Abandona el neguit,
marxa del infern -

Voluntat no et falti...
ton cor batega,
encara hi ets.
( seguint ... )

No tanquis...( seguint la Tanka de la Carme)

No tanquis la porta al desig
l'ànima t'anima a saltar la tanca
vers els camins lliures
amb versos d'abraçada.

Tanka

Seguint  camins
oblidats  en el temps
puc  retrobar-te.
I amb tu el que necessito,
viure el desig  i l'ànima.

Poètica



L'estrofa, el ritme, la rima,
la bellesa, la idea, la poesia.
La forma i el contingut es donen alhora.
Amb el cant a l'amor
que hi ha darrere totes les lletres,
tots els poemes,
tota la literatura.
La poesia que és l'art
que més parla del que ens interessa,
el que necessitem per viure.
Allò que tothom respecta
encara que no hi entri,
encara que no ho entengui.
Ser poeta és el millor
que et pot passar a la vida,
el millor en què pots
convertir aquesta vida.

[seguint Isabel]

Càtode, de deomises

[intentant seguir la Isabel]


Desperta'm l'ànima,
Activa-la amb l'espurna
D'una alba nova
-El vers inquiet llisca
Pel laberint dels dies-.



d.

Pels laberints




L'estrofa, el ritme, la rima,
diàleg entre els verbs i la vida.
Reguitzell de lletres, de mots
que juguen a l'arronsa i estira
pels laberints dels sons
que cerquen sortida de tinta.

Flueixen els versos,
solquen lliures, fan poesia.

Google analytics

Llicència Creative Commons