dilluns, 11 de juliol de 2011

Em lliuro al lloc

Em lliuro al lloc,
a la llongada,
com llogaret de sorra que la mar mulla,
mentre la lluna molla,
fa lliscar sa llum
i s'escola a la llivanya.

(seguint l' elfreelang i esperant, avui, el dibuix acompanyador de la carme)

Llepolies lànguides

seguint Deomises

Llepant llepolies lànguides , lluminosa
llaço llençols lluint lluernes , làmpades,
llast llenço , llanço, levitant lleugera
llumeneres, lassituds , llacs lamel·libranquis
límpidament lliurant llibertats libèrrimes 
lluco llur lluïssor llisa llosa llaçada
lligant llocs llorigant llodrigueres 
llúdrigues liqüescents llampegant llàgrimes....  
Lloca , liquida, lassa.

Llépoles llicències poètiques, de deomises

[intentant seguir les al·literacions de l'Anton i de la Carme, i afegint-ne alguna més...]


Llueix amb la lluïssor de la llepolia
I llauraré per a tu llegües de camps
Erms i llòbrecs, que esdevindran llicències
Poètiques per parlar-te del pleniluni.

Allibera'm del llast i del llot, del llençol
Plumbi de la lletania de sobreviure i lluu
Com mai: sabré que ets la lluerna que segueixo.



d.

La lluna als llavis

M'enduc  les  dobles  eles  de l'Anton,  sense  fer-les  exclusives  del tot,  com he fet en el comentari:

 Sota  la lluna 
lleugera
llisquen 
llàgrimes dolces
entre llençols  lluents
llavis  llèpols, 
tasten  llavis.

HAIKÚS AMB LL...


RODA POÈTICA JULIOL 2011
no sé si us diran gaire cosa aquestes eLLes .
................
1.- Lluent, llis llapis
lliga lletres llépoles
lliscant llíssera

2.- Llargarut llit
llogarà lligatge lleu
llepant lleteta.

3.- Lletra lligada.
Llumí llengut lliberta
Lliça llicència.

Nuvols del cor

(Seguint la Isabel)
De tant en tant com en el cel
el cor s'ens ennuvola i
ragen galtes avall
gotes plenes del fruit de la pena.
La feina no és eliminar aquestes gotes,
sinó el núvol que les provoca
i que puguin continuar rajant
per l'emoció, per l'alegria, per la pau plena.

Amb l'atzar de la màgia





Que jugui amb l'atzar de la màgia,
que viatgi pels mons dels vells mots,
que germini paraules a la gran bastida,
que capgiri sublim el mitjó de la vida
i parli de les arrels que xuclen el fons.

Que ens embolcalli la llum dels moments,
que sempre flueixi, sol·lícita poesia,
i ens gestioni l'oratge pels núvols del cor
quan naveguin als cels de les il·lusions...




Acàcia/delícia, de deomises

[intentant seguir l'Elfri]


(Aturo l'espina dels jorns
Amb la melmelada de l'amor,
Amb la delícia dels besos.)

Donzella en el reialme
Del mot mut i de la mirada
Furtiva, poncella sempre viva
De sempreviva, mostra't expectant

I beu de la deu de la poesia
Els versos perversos d'un bard
Que jugui amb l'atzar de la màgia
Del capaltard més perenne, immutable.


(Em llevo la pell; l'acàcia
Segueix creixent-hi sota, perfum
I sofrença ensems en el pas del temps.)



d.

Google analytics

Llicència Creative Commons